Sento la locutora de France Musique que parla de quintette tot pronunciant cointête. La sensació resultant se situaria entre la nàusea i la desesperació. El pitjor és que el diccionari de francès diu que és possible!
Júbilo
Fa 2 dies
dimarts, 22 de juny del 2010
diumenge, 20 de juny del 2010
El trio ibèric (1695-1808)
Actualitzat el 14 de juliol del 2010.
l
Tal i com vaig fer fa temps amb el quartet i amb la simfonia, avui proposo un "catàleg" dels trios de corda escrits per espanyols o per estrangers actius a Espanya entre les acaballes del segle XVII i la crisi de 1808. És probablement bastant complet (sobretot per la segona meitat del XVIII) però no exhaustiu. Miraré d'anar-lo actualitzant.
l
Quan les obres es conserven indicaré el lloc de conservació i les possibles edicions modernes; quan no ho indicaré amb una P de perdut.
l
Francisco José de Castro (actiu 1695-1708). 10 sonates en trio (2 vls., b.c.). Trattenimenti armonici da Camera a trè, due violini, violoncello, ò cembalo (Bolonya, 1695). És un cas especial, ja que Castro va viure a Itàlia. Hi ha edició moderna dels nº3 i 8 (Amadeus) i edició en facsímil introbable (també hi ha CD).
l
José de Vaquedano (ca. 1642-1711). 1 "sonata a tres" (ca. 1700). Conservada a la catedral de Santiago de Compostela.
l
Francisco Montali. 15 trios (2 vls., b.c.) (P). 12 pel duc de Huéscar, fill del XII duc d'Alba (1751) i 3 més a la biblioteca dels comtes-ducs de Benavente-Osuna (inventari de 1824).
l
José Herrando (1720/1721-1763). 24 trios (2 vls., b.c.) (P). 12 pel duc de Huéscar (1751), almenys 10 més (sens dubte 12) a l'arxiu musical de la casa d'Alba. També té diversos minuets per dos violins i baix (Londres, 1760).
l
Joan Baptista (1720-?) i Josep Pla (1728-1762). uns 24 trios conservats (2 obs./2 fls./2 vls., b.c.). No tinc les dades exactes de la quantitat de trios dels Pla. Hi ha diverses edicions d'època (París i Londres, ca. 1754-1769, veure RISM) i alguna de moderna (Tritó, SEdeM).
l
Luis Misón (1727-1767). 12 trios (fl., vla. (da gamba?), b.c.) (P). No és segur que siguin trios (podrien ser duos per flauta i viola da gamba), però Subirá ho va considerar així en consultar el 1927 la partitura avui desapareguda (anys 1750-1760).
l
Francesco Corselli (1705-1778). 18 trios (probablement 2 vls., b.c.) (P). L'existència d'aquest grup important d'obres de cambra consta a l'inventari de la biblioteca del XII duc d'Alba de 1777. Datarien probablement de les décades de 1740 a 1760.
l
Manuel Mencía (1731-1805). 60 trios (P). El mateix que pels de Corselli. Es devien escriure durant la presència del compositor a Madrid, a partir de 1758.
l
José Gil de Palomar (?-1796). 9 divertimentos (2 vls., b.c.). Obres majoritàriament d'un sol moviment. El novè, potser el més ambiciós, està inacabat. Escrits a Huesca el 1769. Gil de Palomar va ser mestre de capella al Pilar de Saragossa a partir de 1781. Edició moderna (IFC).
l
Tal i com vaig fer fa temps amb el quartet i amb la simfonia, avui proposo un "catàleg" dels trios de corda escrits per espanyols o per estrangers actius a Espanya entre les acaballes del segle XVII i la crisi de 1808. És probablement bastant complet (sobretot per la segona meitat del XVIII) però no exhaustiu. Miraré d'anar-lo actualitzant.
l
Quan les obres es conserven indicaré el lloc de conservació i les possibles edicions modernes; quan no ho indicaré amb una P de perdut.
l
Francisco José de Castro (actiu 1695-1708). 10 sonates en trio (2 vls., b.c.). Trattenimenti armonici da Camera a trè, due violini, violoncello, ò cembalo (Bolonya, 1695). És un cas especial, ja que Castro va viure a Itàlia. Hi ha edició moderna dels nº3 i 8 (Amadeus) i edició en facsímil introbable (també hi ha CD).
l
José de Vaquedano (ca. 1642-1711). 1 "sonata a tres" (ca. 1700). Conservada a la catedral de Santiago de Compostela.
l
Francisco Montali. 15 trios (2 vls., b.c.) (P). 12 pel duc de Huéscar, fill del XII duc d'Alba (1751) i 3 més a la biblioteca dels comtes-ducs de Benavente-Osuna (inventari de 1824).
l
José Herrando (1720/1721-1763). 24 trios (2 vls., b.c.) (P). 12 pel duc de Huéscar (1751), almenys 10 més (sens dubte 12) a l'arxiu musical de la casa d'Alba. També té diversos minuets per dos violins i baix (Londres, 1760).
l
Joan Baptista (1720-?) i Josep Pla (1728-1762). uns 24 trios conservats (2 obs./2 fls./2 vls., b.c.). No tinc les dades exactes de la quantitat de trios dels Pla. Hi ha diverses edicions d'època (París i Londres, ca. 1754-1769, veure RISM) i alguna de moderna (Tritó, SEdeM).
l
Luis Misón (1727-1767). 12 trios (fl., vla. (da gamba?), b.c.) (P). No és segur que siguin trios (podrien ser duos per flauta i viola da gamba), però Subirá ho va considerar així en consultar el 1927 la partitura avui desapareguda (anys 1750-1760).
l
Francesco Corselli (1705-1778). 18 trios (probablement 2 vls., b.c.) (P). L'existència d'aquest grup important d'obres de cambra consta a l'inventari de la biblioteca del XII duc d'Alba de 1777. Datarien probablement de les décades de 1740 a 1760.
l
Manuel Mencía (1731-1805). 60 trios (P). El mateix que pels de Corselli. Es devien escriure durant la presència del compositor a Madrid, a partir de 1758.
l
José Gil de Palomar (?-1796). 9 divertimentos (2 vls., b.c.). Obres majoritàriament d'un sol moviment. El novè, potser el més ambiciós, està inacabat. Escrits a Huesca el 1769. Gil de Palomar va ser mestre de capella al Pilar de Saragossa a partir de 1781. Edició moderna (IFC).
l
Gaetano Brunetti (1744-1798). 24 (2 vls., vlc.) + 23 (vl., vla., vlc./b.c.) trios conservats, 13 perduts segur i potser 12 més. Serie I (2 vls., editada i dedicada a l'Infante Don Luis, 1769, Biblioteca del Conservatorio Paganini, Gènova), Serie II-IV (vla., "divertimenti", duc d'Alba, 1772-1774, Berlin, Staatsbibliothek), Serie V (2 vls., editada i dedicada al Príncep d'Astúries, ca. 1775, Londres, British Library, entre d'altres), Serie VI (2 vls., Príncep d'Astúries, ca. 1784, Madrid, Archivo General de Palacio), Serie VII (vla., París, 1784, Bibliothèque Nationale), Serie VIII (2 vls., Carles IV, 1794-1795, Madrid, AGP). Cap edició moderna.
l
Luigi Boccherini (1743-1805). 18 (2 vls. vlc.) + 12 (vl., vla., vlc.) trios escrits a Espanya i tots editats abans o poc després de 1800. Op. 6 (2 vls., 1769, dedicats al Príncep d'Astúries, RISM), op. 14 (vla., 1772), op. 34 (2 vls., 1781), op. 47 (vla., 1792), op. 54 (2 vls., 1796). Diverses edicions modernes dels op. 34 (Universal, Schott), almenys una dels op. 14 (Zanibon). Els op. 47 probablement estan publicats, però els op. 6 i els op. 54 que jo sàpiga no.
l
Juan Oliver y Astorga (1733/1734-1830). 20 conservats, dels quals 6 "d'arietas" en un sol moviment, i potser una desena de perduts. 6 de l'op. 3 (2 fls./2 vls., 1769, editat i reeditat a Londres, RISM; hi ha còpies manuscrites d'època), hi ha 2 trios (2 vls., vlc.) a la catedral d'Ávila i 6 (2 vls., vlc.) a la Library of Congress (Washington), amb els 6 "d'arietas". L'inventari d'Alba de 1777 en registrava 22, o sigui que n'hi hauria de perduts (probablement entre 11 i 13, tenint en compte l'inventari i la numeració dels trios de Washington i d'Ávila). Hi ha edició moderna dels trios de Washington (SEdeM).
l
Christian (Antonio o Carlos Cristiani de Scio?). 6 trios (probablement a 2 vls.) (P). Publicats a París per Hugard de Saint-Cyr el 1770. Christian hi apareix com a "primer violí del rei d'Espanya", però a l'època no hi ha cap violinista d'aquest nom al servei de Carles III, només els mestres i violins de dansa Cristiani de Scio.
l
Manuel Canales (1747-1786). 6 trios i 6 trios "d'ariettas" (arranjaments de peces vocals) (P). Mencionats a l'inventari d'Alba de 1777 i avui perduts. S'haurien escrit entre mitjan anys 1760 i 1776.
l
Pere Santamant (1752-?). 6 divertimentos (vla., com les series II-IV de Brunetti?) (P). Escrits pel duc d'Alba entre 1771 i 1776, consten a l'inventari de 1777.
l
Manuel Cavazza (?-1790). 6 trios (P). Publicats a Madrid el 1772 i anunciats a la Gazeta de Madrid.
l
Salvador Reixach (1725-1780). 2 trios (2 vls., vlc.), conservats al Santuari d'Aránzazu. Podrien datar dels anys 1760. Edició moderna (SEdeM).
l
Francisco Javier Moreno (1748-1836). 6 trios (?) (P). Escrits per l'infant Gabriel i inventoriats a la mort de l'infant el 1788. S'haurien escrit entorn de 1780, quan Moreno freqüentava la Cambra de l'infant.
l
José Castel (1737?-1807). 6 trios (2 vls., vlc.). Publicats a París, ca. 1785 (Paris, Bibliothèque Nationale). Hi ha una edició parcial del primer a l'article "La música instrumental de José Castel" de Juan Pablo Fernández-Cortés.
l
Ramón Rodríguez Monroy (actiu anys 1780). 1 trio amb contrabaix (P). El va escriure per les oposicions de contrabaix a la Real Capilla el 1788 (gràcies a la Judith Ortega per la data) i es conservava a la biblioteca dels comtes-ducs de Benavente-Osuna (inventari de 1824).
l
Miguel Hesser (actiu 1788-1789). 1 trio (vl., fl., vlc.) (P). Es va oferir en concert el 28 de febrer de 1788, segons el Diario de Madrid.
l
Anónim. 6 trios (2 vls., vlc.). Venta per subscripció anunciada al Diario de Madrid el 20 de maig de 1790.
l
Joseph Cañada (actiu a Salamanca i Madrid, anys 1780-1790). 6 trios (2 vls., vla.) (P). Es van escriure per una formació singular, 2 violins i viola, com alguns trios de Cambini publicats a París. La impressió d'aquestes obres per subscripció es va anunciar el 6 de maig de 1793 al Diario de Madrid.
l
João Pedro de Almeida (1744-ca. 1817). 6? trios (P). Mencionats per Boccherini en una carta a Pleyel, el juliol de 1797.
l
Juan Balado (actiu anys 1790-1800). 1 trio (2 vls., vlc.). Escrit probablement per a la Real Cámara de Carles IV i conservat a Madrid, AGP.
l
[Juan Crisóstomo Arriaga (1806-1826). 1 trio (3 vls.) "Nada y mucho", 1817. Conservat a la Biblioteca Municipal de Bilbao.]
l
A més hi ha diversos reculls de minuets per dos violins i baix, no sempre d'autor conegut. A Portugal hi ha els 46 de minuets de Pedro António Avondano (1714-1782), publicats a Londres al voltant de 1770. També hi ha 2 trios per dos violins i violoncel de João Cordeiro da Silva (1735-1808) conservats a la Biblioteca Municipal d'Elvas, els únics de compositor portugués que he pogut localitzar fins ara.
l
També hi ha trios per a altres formacions: amb guitarra (Isidro Laporta, Antonio Ximénez), amb salteri (Vicente Adán), amb piano (María de los Mártires García Quintano, perdut).
l
En total, i comptant a la baixa, hi hauria:
l
358 trios escrits per espanyols o per estrangers actius a Espanya entre 1695-1808. 347, tots menys els de Castro (escrits a Itàlia) i el de Vaquedano, entre 1750 i 1808. [Amb els trios per a altres formacions (guitarra, salteri, piano), sense comptar els minuets en trio, el total s'acostaria als 380.]
l
144 es conserven, dels quals 56 accessibles en edició moderna.
l
214 s'haurien perdut.
l
Comptant a l'alça, els trios perduts es podrien elevar als 250 i el total a 400.
l
25 noms de compositors, amb una mitjana de 14,3 obres per autor (sense comptar les obres d'autor anònim i comptant els germans Pla com un de sol) i els casos extrems de Brunetti i Mencía (60 trios) i Vaquedano, Balado, Hesser i Monroy (1 trio).
l
La quantitat d'obres perdudes que només coneixem pels rars inventaris d'època o per anuncis de premsa indiquen l'enormitat de les fonts perdudes i suggereixen l'existència de tot un repertori a l'ombra (no registrat per escrit) que també s'hauria perdut.
l
Les xifres parlen soles. Les 347 obres conegudes, xifra molt respec-table, assenyalen la importància de la sonata en trio i del trio de corda en la música de cambra penínsular de la segona meitat del setcents. En comparació, els quartets que coneixem (entre conservats i perduts), rondarien els 223*, és clar que també van aparèixer més tard (1769). El feble percentatge d'obres conservades, al voltant d'un 40%, parla del drama de la feblesa de l'edició musical espanyola al segle XVIII (activa però poc i en poca quantitat) i de la volatilitat de les fonts manuscrites. En definitiva, malgrat la magresa i la dispersió de les fonts i el baix percentatge d'obres conservades, el total d'obres conegudes, entre 358 i 400, amb un total absolut que podria acostar-se als 500, parla de la insospitada riquesa de la música de cambra espanyola de la segona meitat del XVIII... i de la urgència de recuperar-la.
l
* La suma de quartets parteix de la de l'entrada dedicada al tema, amb l'afegit dels quartets perduts o els descoberts recentment: uns 12 de Brunetti (p), 6 de Juan Oliver (p), 6 de Francisco Javier Moreno (p), 6 de Joseph Cañada (p), 1 de Pablo Marsal (conservat a Cerve-ra), 6 de Ramón Rodríguez Monroy (p), 6 de Giuseppe Ponzo (p) i 6 més d'Almeida (op. 2, conservats a Berlín, Staatsbibliothek).
l
Luigi Boccherini (1743-1805). 18 (2 vls. vlc.) + 12 (vl., vla., vlc.) trios escrits a Espanya i tots editats abans o poc després de 1800. Op. 6 (2 vls., 1769, dedicats al Príncep d'Astúries, RISM), op. 14 (vla., 1772), op. 34 (2 vls., 1781), op. 47 (vla., 1792), op. 54 (2 vls., 1796). Diverses edicions modernes dels op. 34 (Universal, Schott), almenys una dels op. 14 (Zanibon). Els op. 47 probablement estan publicats, però els op. 6 i els op. 54 que jo sàpiga no.
l
Juan Oliver y Astorga (1733/1734-1830). 20 conservats, dels quals 6 "d'arietas" en un sol moviment, i potser una desena de perduts. 6 de l'op. 3 (2 fls./2 vls., 1769, editat i reeditat a Londres, RISM; hi ha còpies manuscrites d'època), hi ha 2 trios (2 vls., vlc.) a la catedral d'Ávila i 6 (2 vls., vlc.) a la Library of Congress (Washington), amb els 6 "d'arietas". L'inventari d'Alba de 1777 en registrava 22, o sigui que n'hi hauria de perduts (probablement entre 11 i 13, tenint en compte l'inventari i la numeració dels trios de Washington i d'Ávila). Hi ha edició moderna dels trios de Washington (SEdeM).
l
Christian (Antonio o Carlos Cristiani de Scio?). 6 trios (probablement a 2 vls.) (P). Publicats a París per Hugard de Saint-Cyr el 1770. Christian hi apareix com a "primer violí del rei d'Espanya", però a l'època no hi ha cap violinista d'aquest nom al servei de Carles III, només els mestres i violins de dansa Cristiani de Scio.
l
Manuel Canales (1747-1786). 6 trios i 6 trios "d'ariettas" (arranjaments de peces vocals) (P). Mencionats a l'inventari d'Alba de 1777 i avui perduts. S'haurien escrit entre mitjan anys 1760 i 1776.
l
Pere Santamant (1752-?). 6 divertimentos (vla., com les series II-IV de Brunetti?) (P). Escrits pel duc d'Alba entre 1771 i 1776, consten a l'inventari de 1777.
l
Manuel Cavazza (?-1790). 6 trios (P). Publicats a Madrid el 1772 i anunciats a la Gazeta de Madrid.
l
Salvador Reixach (1725-1780). 2 trios (2 vls., vlc.), conservats al Santuari d'Aránzazu. Podrien datar dels anys 1760. Edició moderna (SEdeM).
l
Francisco Javier Moreno (1748-1836). 6 trios (?) (P). Escrits per l'infant Gabriel i inventoriats a la mort de l'infant el 1788. S'haurien escrit entorn de 1780, quan Moreno freqüentava la Cambra de l'infant.
l
José Castel (1737?-1807). 6 trios (2 vls., vlc.). Publicats a París, ca. 1785 (Paris, Bibliothèque Nationale). Hi ha una edició parcial del primer a l'article "La música instrumental de José Castel" de Juan Pablo Fernández-Cortés.
l
Ramón Rodríguez Monroy (actiu anys 1780). 1 trio amb contrabaix (P). El va escriure per les oposicions de contrabaix a la Real Capilla el 1788 (gràcies a la Judith Ortega per la data) i es conservava a la biblioteca dels comtes-ducs de Benavente-Osuna (inventari de 1824).
l
Miguel Hesser (actiu 1788-1789). 1 trio (vl., fl., vlc.) (P). Es va oferir en concert el 28 de febrer de 1788, segons el Diario de Madrid.
l
Anónim. 6 trios (2 vls., vlc.). Venta per subscripció anunciada al Diario de Madrid el 20 de maig de 1790.
l
Joseph Cañada (actiu a Salamanca i Madrid, anys 1780-1790). 6 trios (2 vls., vla.) (P). Es van escriure per una formació singular, 2 violins i viola, com alguns trios de Cambini publicats a París. La impressió d'aquestes obres per subscripció es va anunciar el 6 de maig de 1793 al Diario de Madrid.
l
João Pedro de Almeida (1744-ca. 1817). 6? trios (P). Mencionats per Boccherini en una carta a Pleyel, el juliol de 1797.
l
Juan Balado (actiu anys 1790-1800). 1 trio (2 vls., vlc.). Escrit probablement per a la Real Cámara de Carles IV i conservat a Madrid, AGP.
l
[Juan Crisóstomo Arriaga (1806-1826). 1 trio (3 vls.) "Nada y mucho", 1817. Conservat a la Biblioteca Municipal de Bilbao.]
l
A més hi ha diversos reculls de minuets per dos violins i baix, no sempre d'autor conegut. A Portugal hi ha els 46 de minuets de Pedro António Avondano (1714-1782), publicats a Londres al voltant de 1770. També hi ha 2 trios per dos violins i violoncel de João Cordeiro da Silva (1735-1808) conservats a la Biblioteca Municipal d'Elvas, els únics de compositor portugués que he pogut localitzar fins ara.
l
També hi ha trios per a altres formacions: amb guitarra (Isidro Laporta, Antonio Ximénez), amb salteri (Vicente Adán), amb piano (María de los Mártires García Quintano, perdut).
l
En total, i comptant a la baixa, hi hauria:
l
358 trios escrits per espanyols o per estrangers actius a Espanya entre 1695-1808. 347, tots menys els de Castro (escrits a Itàlia) i el de Vaquedano, entre 1750 i 1808. [Amb els trios per a altres formacions (guitarra, salteri, piano), sense comptar els minuets en trio, el total s'acostaria als 380.]
l
144 es conserven, dels quals 56 accessibles en edició moderna.
l
214 s'haurien perdut.
l
Comptant a l'alça, els trios perduts es podrien elevar als 250 i el total a 400.
l
25 noms de compositors, amb una mitjana de 14,3 obres per autor (sense comptar les obres d'autor anònim i comptant els germans Pla com un de sol) i els casos extrems de Brunetti i Mencía (60 trios) i Vaquedano, Balado, Hesser i Monroy (1 trio).
l
La quantitat d'obres perdudes que només coneixem pels rars inventaris d'època o per anuncis de premsa indiquen l'enormitat de les fonts perdudes i suggereixen l'existència de tot un repertori a l'ombra (no registrat per escrit) que també s'hauria perdut.
l
Les xifres parlen soles. Les 347 obres conegudes, xifra molt respec-table, assenyalen la importància de la sonata en trio i del trio de corda en la música de cambra penínsular de la segona meitat del setcents. En comparació, els quartets que coneixem (entre conservats i perduts), rondarien els 223*, és clar que també van aparèixer més tard (1769). El feble percentatge d'obres conservades, al voltant d'un 40%, parla del drama de la feblesa de l'edició musical espanyola al segle XVIII (activa però poc i en poca quantitat) i de la volatilitat de les fonts manuscrites. En definitiva, malgrat la magresa i la dispersió de les fonts i el baix percentatge d'obres conservades, el total d'obres conegudes, entre 358 i 400, amb un total absolut que podria acostar-se als 500, parla de la insospitada riquesa de la música de cambra espanyola de la segona meitat del XVIII... i de la urgència de recuperar-la.
l
* La suma de quartets parteix de la de l'entrada dedicada al tema, amb l'afegit dels quartets perduts o els descoberts recentment: uns 12 de Brunetti (p), 6 de Juan Oliver (p), 6 de Francisco Javier Moreno (p), 6 de Joseph Cañada (p), 1 de Pablo Marsal (conservat a Cerve-ra), 6 de Ramón Rodríguez Monroy (p), 6 de Giuseppe Ponzo (p) i 6 més d'Almeida (op. 2, conservats a Berlín, Staatsbibliothek).
dissabte, 19 de juny del 2010
Ironies del Pare Soler
Cap al 1765, Antoni Soler, frare jerònim de l'Escorial, havia accedit a donar classes a Pere Santamant, un noi molt jove amb talent pel teclat i la composició protegit pel duc de Medina Sidonia. Estic llegint un article sobre la correspondència de Soler amb el duc i el "Pare" sembla bastant irònic i un pèl irreverenciós. Diu que li deien el "Diablo vestido de fraile" i que farà de Santamant un "diablillo".
l
Però el més simpàtic, motiu d'aquesta entrada, és que en una carta al duc del 26 de gener de 1766, Soler explica:
l
Ahora acaba de llegar Perico [Pere Santamant] a quien he leído la [carta] de V. E. Estima las amantes expresiones de V. E. las que devuelve con encarecido afecto, y dice en catalán "les parecerá que no hay más que soplar para trabajar el vidrio".
l
Els semblarà que és bufar i fer ampolles? La veu de dos catalans en una cel·la del Escorial el 26 de gener de 1766. Divertit.
l
Un senyor petit i eixerit de Santa Coloma-a-a...
dimecres, 16 de juny del 2010
Els músics de Màrius Torres
COUPERIN, A L’HIVERN
l
Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.
l
Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.
l
Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç,
de més lluny que d’una primavera.
l
ABENDLIED
l
El cel té una blavor de miosotis. Rosa,
un núvol ens amaga el sol ponent;
i la mà freda de la tardor posa
una mica d'or a les ales del vent.
O tarda clara de novembre! Lent,
el dia mor en cada cosa.
l
Una boira poc densa flota, vaga
i violeta en un fondal humit.
Un toc de campana, eixamplant-se, naufraga
a les riberes de la nit.
Jo sento en el meu pit
alguna cosa que, com en el món, s'apaga.
l
Llavors, a fer-me companyia,
arriba de molt lluny un cant de melangia,
missatge d'Ariel.
La tarda pren una ànima de violoncel.
I flors mig adormides i anònimes perfumen
el capvespre i la música de Schumann.
l
Màrius Torres, novembre 1937 (dins Poesies, 1947).
l
l
Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.
l
Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.
l
Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç,
de més lluny que d’una primavera.
l
ABENDLIED
l
El cel té una blavor de miosotis. Rosa,
un núvol ens amaga el sol ponent;
i la mà freda de la tardor posa
una mica d'or a les ales del vent.
O tarda clara de novembre! Lent,
el dia mor en cada cosa.
l
Una boira poc densa flota, vaga
i violeta en un fondal humit.
Un toc de campana, eixamplant-se, naufraga
a les riberes de la nit.
Jo sento en el meu pit
alguna cosa que, com en el món, s'apaga.
l
Llavors, a fer-me companyia,
arriba de molt lluny un cant de melangia,
missatge d'Ariel.
La tarda pren una ànima de violoncel.
I flors mig adormides i anònimes perfumen
el capvespre i la música de Schumann.
l
Màrius Torres, novembre 1937 (dins Poesies, 1947).
l
La versió amb violoncel d'Abendlied és un arranjament per Davidoff (?) del dotzè dels Klavierstücke per piano a quatre mans op. 85 de Robert Schumann (1849).
l
l
diumenge, 13 de juny del 2010
Avui poesia
Article sobre la poesia espanyola d'avui a El País. Pels inquiets, pels lletraferits, pels exploradors de la identitat generacional.
dimarts, 8 de juny del 2010
Novetats interessants
El 31 de juliol d'aquest any, a Cadaqués, el Murtra Ensemble, un grup prometedor de música contemporània, i la Sílvia Cruz en concert. Música de Falla, Suriñac i poemes musicats per Lorca per celebrar el centenari de l'estada de Picasso al poble. Celebro descobrir el Murtra Ensemble i li desitjo llarga vida. Pot ser un concert memorable.
l
P.S. Avui fa dos-cents anys que va néixer Schumann.
dilluns, 7 de juny del 2010
Boccherini
Un breu intermezzo per celebrar que la recerca boccheriniana avança. Des de Madrid, des de Lucca, des de Bologna...
l
Saludo l'aparició del tercer número de Boccherini Online i la pròxima aparició del també tercer número de Boccherini Studies. També la construcció imminent del nou catàleg online, el Gérard 2, que serà un dels catàlegs temàtics més moderns del món musical.
l
Ben aviat hauria d'arribar també el desè volum de l'enregistrament integral dels quintets amb dos violoncels de Boccherini, que amb el darrer volum ha arribat a la meitat del seu camí.
dijous, 3 de juny del 2010
Un altre!
Dos concerts Brunetti en un sol mes, increíble! Ara faltaria un disc, que fa vuit anys que no n'apareix cap. Al festival de música antiga "Missions de Chiquitos", el darrer 26 d'abril, a Bolívia:
l
"And finally, two concerts at the Parroquia San Roque of Santa Cruz: a group from our Mendoza, the Violetta Club led by Gabriela Guembe, featuring our own Herald collaborator Ramiro Albino in recorders and an outstanding soprano, Griselda López: a fascinating programme of Latin American Baroque music from Mexico to Bolivia, admirably done. And a Spanish group, La Tempestad, an instrumental quartet who gave us with good playing such little-known composers as Gaetano Brunetti, Domingo Porretti and Manuel Cavaza, along with two of Johann Sebastian Bach’s sons, Carl Philipp Emmanuel and Johann Christoph Friedrich."
l
"And finally, two concerts at the Parroquia San Roque of Santa Cruz: a group from our Mendoza, the Violetta Club led by Gabriela Guembe, featuring our own Herald collaborator Ramiro Albino in recorders and an outstanding soprano, Griselda López: a fascinating programme of Latin American Baroque music from Mexico to Bolivia, admirably done. And a Spanish group, La Tempestad, an instrumental quartet who gave us with good playing such little-known composers as Gaetano Brunetti, Domingo Porretti and Manuel Cavaza, along with two of Johann Sebastian Bach’s sons, Carl Philipp Emmanuel and Johann Christoph Friedrich."
l
Se n'han d'anar a Bolívia a tocar Brunetti.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
