Fotos del rodatge

Moltes gràcies al Bertran per la presentació i a la Mar per aquestes fotos magnífiques (que podeu veure en gran si cliqueu a sobre). Fins dissabte!

Boccherini: Quintet op.55 nº5

Pels cambristes - i per tot altre interessat - dues versions del quintet que estem preparant. Tot i que sembla que es van escriure per a un oboista, el catàleg autògraf de Boccherini indica "per oboe o flauto". Per tant, he posat una primera versió amb oboè, que globalment em convenç més, i una altra amb flauta, que respon més exactament a la nostra formació però que pel que fa a la interpretació em sembla una mica feixuga.

l

Luigi Boccherini (1743-1805), Quintet en mi bemoll major op.55 nº5 [G 435], 1797. Lajos Lencsés & Parisii Quartet.

l

I. Andante lento: http://www.box.net/shared/mjg8j8k2jz

II. Minuetto con motto: http://www.box.net/shared/jbhjou7r8j

III. Lento come prima: http://www.box.net/shared/nusn4zaopk

l

Loïc Poulain & Quartet Dolezál.

l

I. Andante lento: http://www.box.net/shared/p86zurocz8

II. Minuetto con motto: http://www.box.net/shared/gtvl38q7am

III. Lento come prima: http://www.box.net/shared/bjnorsod22

l

Fins dissabte!

La Universitat francesa s'aixeca

La Ve République est une monarchie élective. La V República és una monarquia electiva.

l

Això deien aquest matí a la Sorbona. La movilització creix - i més que haurà de créixer si volen aconseguir alguna cosa. Sembla que la reforma proposada per la ministra de l'ensenyament superior és insultant per a tot el col·lectiu universiari, fins al punt que per primera vegada des del maig del 68 totes les universitats franceses s'han posat d'acord per fer vaga.

l

Pel que ens han explicat aquest matí, la nova llei no convida precisament a tirar coets. El fons de la qüestió és que volen gastar-se encara menys peles de les que es gasten actualment, quan precisament el que falta de forma evident són més peles - qualsevol estudiant de París IV podria jurar-ho. I ho justifiquen presentant els professors-investigadors com uns dropos empatxats de privilegis. Encara que sembli mentida, es tracta dels mateixos professors-investigadors que es confessen regularment desbordats i que cobren uns sous de merda... Ens han parlat també d'una solemne assemblea general convocada ahir pel president de París IV amb nou altres presidents convidats. Sota les mirades severes de Plató, de Virgili i de Richelieu, la Universitat francesa, constituïda en Assemblea Nacional - Universitària -, va decidir continuar la vaga.

l

De moment, informar-se i veure si la cosa es desfà o se solidifica. Al pas que anem podrem convocar una revolta universitària europea...

UPF

Els bons professors fan entrar a la classe com una olor de taller d'artista. Avui, després de sentir un docte discurs sobre Montaigne, he redescobert que és al matí que Barcelona es posa guapa.

l

Visió

Surto - oh sí! - del segle ix, ve i tres is. No vaig gaire lluny. 1828. Des de l'estiu de 1828 arriben els dos primers moviments del quintet amb dos violoncels de Schubert. Visió sublim!

l

Seria interessant, un dia, teixir alguna cosa amb el fil que uneix Boccherini i Schubert. Però ara silenci.

ll

Els Haydn i Espanya (en ocasió del bicentenari de la mort de Joseph)

Ja havia parlat en una altra ocasió dels lligams entre Joseph Haydn i la Península Ibèrica, centrant-me sobretot en els versos que li dedicà Iriarte (1776 i 1779) i en la comanda de Les set últimes paraules de Crist a la Creu, passada al compositor des de Cadis el 1785. També havia fet referència al contracte entre Haydn i els Benavente-Osuna. Si avui en torno a parlar és per l'evidència que aquests lligams van ser més llargs i més sòlids del que fins ara havia pensat. Crono-lògicament, el que coneixem d'aquesta relació és el següent:

l

1770-1775: Les primeres obres de Haydn arriben a la Península. Iriarte en parla en termes extremadament elogiosos des de 1776. Rodríguez de Hita el 1777 (Noticia del gusto español en música).

l

Febrer de 1781: Com vaig dir ahir, Boccherini envia a Haydn un testimoni de la seva admiració (Haydn respon el mes de maig).

l

Octubre de 1781: Domingo de Iriarte (germà gran de Tomás), secre-tari de la legació espanyola a Viena, es desplaça a Esterháza per oferir a Haydn en nom de la cort espanyola una riquíssima caixa de rapé, en agraïment de la tramesa de l'òpera l'Isola disabitata (1779, enviada a Espanya el 1780 o el mateix 1781).

l

Octubre de 1783: La casa de Benavente-Osuna, a través de Tomás de Iriarte i de Carlos Alejandro de Lelis (a Viena), passa contracte amb Haydn, estipulant 12 obres orquestrals i de cambra anuals. S'hi inclouran misses (tant de Joseph com del seu germà Michael, com veurem més endavant) i alguna òpera. Durarà almenys fins el 1789.

l

1783: Haydn rep la comanda d'un recull de quartets per part del duc d'Alba, cap de l'altra gran casa aristocràtica de Madrid. L'abril de 1784 està escrivint uns quartets que "seran enviats a Espanya". Deuen ser els mateixos que el 1785, Lelis descriu com "destinados al Excmo. Duque de Alba". N'hi hagué com a mínim dos, probablement quatre, i potser més (tots perduts).

l

Març de 1784: Il ritorno di Tobia de Haydn (de 1775, amb llibret del germà de Boccherini) tocat davant del rei de Portugal a Ajuda, prop de Lisboa.

l

1785: Haydn completa el Quartet en re menor op.42. Tal i com veurem més endavant, aquest quartet sembla l'únic supervivent de la sèrie escrita per al duc d'Alba o d'una hipotètica sèrie escrita posteriorment per als Benavente-Osuna.

l

1785: José Saenz de Santamaría encarrega a Haydn Les set últimes paraules de Crist a la Creu (a través del marquès de Méritos). Estrena a Cadis el 1787.

l

Octubre de 1785: Com vaig dir ahir, Francisco Miranda visita Haydn a Esterháza.

l

1795: Magnífic retrat del duc d'Alba amb una partitura de Haydn a les mans, per Francisco de Goya.

l

c.1800: Arriben a l'arxiu de la Real Cámara les últimes simfonies de Haydn.

l

Això vol dir que, en menys de cinc anys, Haydn va rebre encàrrecs dels principals centres musicals de la capital espanyola (cort reial, casa de Benavente-Osuna i casa d'Alba), així com de Cadis, i va entrar en contacte amb Boccherini, Domingo de Iriarte, Alejandro de Lelis (i Tomás de Iriarte) i Francisco Miranda. I és potser gràcies a un aristòcrata portugués que havia viscut a Viena, el duc de Lafões, que Il ritorno di Tobia es va interpretar a Ajuda el 1784. També podria ser, però, que la reina de Portugal conegués aquest oratori a través del llibretista, Giovanni Gastone Boccherini, ja que van coincidir al Palau de Velada, a la cort de l'Infant Lluís, el 1781.

l

Sembla que el germà de Joseph Haydn, Michael, també va gaudir d'una certa fama a Madrid. A l'arxiu del Palau Reial es conserva una simfonia seva de 1784, mal atribuïda a Joseph. L'abril de 1789, Lelis envia a la comtessa de Benavente, a través de Tomás de Iriarte, una de les seves misses. Parla de "Miguel Haydn" i de la missa ("que he hecho provar aquí por unos aficionados que la han encontrado sobresaliente") amb naturalitat i sense precisar que es tracta del germà de Joseph, per la qual cosa es pot suposar que Iriarte ja el coneixia. De fet, Michael és autor d'una Missa hispanica (1786) que es considera tradicionalment un encàrrec de la cort espanyola però que també podria ser dels Benavente-Osuna. És una obra llarga i generosa, realment magnífica. Ve-t'ho aquí un fragment.

l

Michael Haydn (1737-1806), Missa hispanica, 1786. Debrecen Kodály Chorus & Capella Savaria, dir. Pál Németh.

l

III. Qui tollis (Gloria): http://www.box.net/shared/lihsoh2o1m

l

D'entre les obres escrites per Joseph Haydn especialment per a la Península, a part de Les set paraules, sembla a ser que només sobreviu un quartet de corda, el singular op.42 de 1785. Pel que sabem, el 24 de març de 1785 hi havia dos quartets escrits especialment per al duc d'Alba que es van enviar a Espanya i Haydn comptava escriure'n dos més. Però un any abans, el 5 d'abril de 1784, el compositor anunciava al seu editor vienès que estava escrivint "alguns quartets bastant breus (i ja n'he acabat la meitat). Consten només de tres moviments i seran enviats a Espanya". Es tracta probablement de les mateixes obres, si bé és extrany que Haydn parli de "la meitat" de quartets acabats si només es tractava de dues obres... Es tractaria potser d'un encàrrec de provinència diferent però suficientment important com per posposar l'escritura dels quartets del duc d'Alba, reclamats tanmateix des de 1783? No en va aquest període és el més fecund i més actiu del conjunt que dirigia Brunetti a la cambra del futur Carles IV. Hauria encarregat la cort un recull de quartets a Haydn?

Francisco de Goya (1746-1828), Retrat del duc d'Alba, 1795.

l

Bé, el cas és que l'op.42 (1785), obra madura on brillen els principis d'escriptura que havien inaugurat els sis de l'op.33 (1781), per la seva singularitat (no forma part d'un recull, és molt breu i més fàcil tècnicament que els altres quartets del compositor) sembla indicar un destí inhabitual. De fet és molt probable que sigui l'únic supervivent d'aquest grup de quartets escrit per als cercles musicals de Madrid. Per les seves dimensions reduïdes (tot i que consta de quatre moviments) fa pensar en aquests quartets "bastant breus" de què parlava la carta de Haydn que he citat aquí dalt. D'altra banda, els adjectius que acompanyen les indicacions agògiques dels moviments (innocentemente, cantabile) o les indicacions dolce de la partitura, poc habituals en la música de Haydn, semblen indicar... Doncs sí, un homenatge a Boccherini.

l

Vaig arribar a aquesta conclusió tot solet, només llegir el nom del primer moviment, però avui m'ha sorprès trobar en les notes que acompanyen la gravació d'aquesta obra, la mateixa hipòtesi: "The notion that Joseph Haydn might have drawn inspiration from Luigi Boccherini in a work for a Spanish patron is perhaps not entirely implausible; Boccherini's quartets were very well received by the Spanish aristocracy and Haydn may have tried to accommodate his patrons, composing for them in a manner with which they were familiar".

l

Joseph Haydn (1732-1809), Quartet en re menor op.42, 1785. Quartet Buchberger.

l

I. Andante e innocentemente:

http://www.box.net/shared/ogsxk3uaxg

l

Per més informació, Robert Stevenson, "Los contactos de Haydn con el mundo ibérico", Revista Musical Chilena (nº157), Santiago de Chile, 1982 (disponible on-line).

l

Bona nit.

"El mérito de Boqueniny"

Boccherini. Boccherini. Boccherini. Conegut, però poc, però mal conegut. I després de l'energètic "chute" boccherinià que vem rebre ahir de mans de Fabio Biondi & Co, la millor manera de conèxier-lo més i millor és tornar a parlar d'ell, Boccherini, "compositor extra-ordinario".

l

Per mi - vull dir per la meva feble orelleta -, el que chez Boccherini és font constant de plaer és la continua variació. Però no variació com a desenvolupament d'una idea mínima i única, com amb Haydn, sinó variació des de la sobreabundància d'idees. En l'absolut, el material de base és certament mínim: un llenguatge tonal senzill on regnen, totalitàries, dominants i tòniques. La sobreabundància prové d'un pensament rítmic i melòdic desbordant que dona lloc a una infinitat de textures sempre conegudes (pel denominador comú del llenguatge i d'un pensament coherent) i alhora sempre noves.

l

L'artesanat vienès és pacient, la seva claror prové de la perfecció formal; la seva dignitat, del treball subjacent. L'artesanat bocche-rinià - tant se val dir llatí o mediterrani - és essencialment generós. La seva força prové d'alguna remota dansa italo-espanyola, sempre igual i sempre renovellada; la seva dignitat, d'una creativitat que renuncia a l'artesanat vienès per incompatibilitat, no per ineptitud. L'humor de Haydn és l'humor de la forma burlada. L'humor de Boccherini no és humor, és l'alegria que passa.

l

En alguna entrada pretèrita, vaig evocar aquella carta del febrer de 1781 en què l'italià va demanar a l'editor vienès Artaria que transmetés els seus compiments al "Sgr. Giuseppe Haidn, compositor que admiro en grado sumo junto al resto del mundo". I continu-ava "soy uno de los que aprecia y admira más ardientemente tanto su genio como sus obras musicales, las que han sido recibidas aquí con toda la estima a que son acreedoras en estricta justicia". La prova d'un geni generós. Haydn responia el 27 de maig, expressant-li les seves "respectuoses salutacions".

l

Pocs anys després, el 27 d'octubre de 1785 - molt poc després que, des de Madrid, el nostre Tomás de Iriarte negociés un contracte entre Haydn i la comtessa de Benavente, patrona de Boccherini -, Francisco Miranda, veneçolà de cultura europea, viatger incansable i curiós... i melòman, visitava Haydn a Esterháza. El compositor el rebé molt amablement i li ensenyà el palau i el jardins. En una carta, Miranda recorda que, mentre passejaven... "hablé mucho de música con Hayden y convino conmigo en el mérito que tiene Boqueniny".

l

Boccherini, és clar.

l

Haydn i Boccherini. El refinament i l'elegància de l'Europa neoclàs-sica, de l'Europa rococó. El primer és potser hereu de Mengs, com ja intuïa Iriarte, l'altre, potser de Tiepolo. Què faríem sense l'un? Què faríem sense l'altre? Dir que Mozart és la reunió dels dos és massa temptador, o sigui que no ho diré.

l

En fi, un record d'ahir i d'antany:

http://www.box.net/shared/8lp15vpwok

l

Bon dia!