Seguiu l'actualitat de la recerca a MÚSICA EN ESPAÑA EN LA EDAD MODERNA

dijous, 15 de gener del 2009

Antologia d'un any i d'un segle

Deu dies després de l'aniversari, doncs, arriben les deu entrades escollides. Però beguem primer a la salut del bloc.
l
Amb què? Amb te, és clar. I que un soufflé flautós cobert de pessics de cacau, vull dir de pizzicati de cacau, acompanyi la declamació d'una antiga balada anglesa: per un viatge sense fi pel jardí dels segles. Oblidem mals i presons (i comentaris). I si, en alguna cruïlla, la terra ens crida, per què no fer-li cas?
l
Ah! la ciència... Sobretot no oblidem mai la poesia. Ni la música.
l
Precisament, gaudiu de la música, que he tornat a posar els enllaços! I la cirera del pastís, com diuen a la France, serà l'última entrada del cicle. Fa mesos que es cou a foc lent...
l
Bon dia!

dimecres, 14 de gener del 2009

Bufeu!

Amb 9 dies de retard (però 9 és número màgic), celebro el primer any i, de passada, les quasi 200 entrades del bloc (aquesta és la 195). He volgut celebrar-ho amb un primer tastet de la pel·lícula. Alguns talls són una mica "chapuceros", però m'ho perdonareu. El meu portàtil no dona per més. I evidentment la música no és definitiva, era només per matar el silenci.
l
Sembla mentida el que aquest any ha donat de sí. He pensat en fer una tria de les entrades que em semblin més interessants i editar-ne els enllaços, perquè no es perdin en el no res. I, ja que no ho vaig fer pel canvi d'any natural, afegeixo alguns desitjos pel segon any de bloc. Primer, que reunim força i ganes per fer un concert el més perfecte possible el 25 d'abril i per estrenar la pel·lícula abans de l'estiu. Segon, que el bloc sigui més participatiu. Qualsevol cosa serà benvinguda i una mica de varietat no anirà malament. I també obrir el bloc als visitants de fora, ampliant el registre de temes que es tracten (i aquí és on la participació de tothom s'agrairà) i fent-lo més accessible. També és una manera de fer conèixer el que fem i de dir la nostra.
l
Dit això, us deixo amb la pel·lícula i un tros de pastís virtual.
l

diumenge, 11 de gener del 2009

1787: música brasilera i xocolata amb canyella

Dimarts 11 de desembre de 1787,
l
Després d'una plana monòtona, una altra plana monòtona; i malgrat tot cap indici de la proximitat de la capital. Sopat a Santa Cruz [Santa Cruz del Retamar, Castilla-La Mancha]; he cregut que seria escorxat viu per la rapacitat dels seus habitants. Arribat a la nit a Val de Carneiro [Navalcarneiro], allotjat a casa d'un tal Don Bernardo, melòman empedreït. La cambra que em van donar contenia fins a dos clavecins; un de bell cinturó daurat, ple de pompa i cerimònia, del qual a penes vaig poder aconseguir que les tecles funcionessin. Al costat hi havia una petita i modesta espineta, de sonoritat harmoniosa, que responia fàcilment als meus dits. Vaig tocar-hi unes cançonetes brasileres que Don Bernardo no havia sentit mai i que li van fer veure el cel. [...]
l
Dimecres 12 de desembre de 1787,
l
[...] Per primer cop a la vida, el meu amfitrió m'ha fet beure una veritable xocolata espanyola, perfumada amb espècies i canyella més enllà del que és tolerable. Aquest beuratge m'ha encès la boca; no faig més que tossir i escopir.
l
El temps era tan humit, tan boirós, que amb prou feines podíem veure deu metres davant nostre. [...] Cap a la una, la boira començà a dissipar-se. Una massa enorme d'edificis, una confusió de campanars, de cúpules, de torres sorgiren sobtadament de la broma. Aviat vaig reconèixer un gran edifici com el nou palau reial. El seu estil és molt pròxim del de Caserta però, plantat aquí sobre una elevació d'importància, produeix més efecte. Als seus peus flueix el lamentable Manzanares, les ribes del qual desapareixen sota una tremolor de robes esteses que floten al vent.
l
William Beckford, Diari íntim d’un viatge a Portugal i Espanya, 1787-1788. Traducció meva a partir de la traducció francesa (Roger Kann) de l'original anglès (Italy with sketches of Spain and Portugal).
l
Aquest fragment enllaça amb el que obria la sisena entrada del cicle, als comentaris de la qual hi trobareu algunes dades sobre l'autor.

divendres, 9 de gener del 2009

El viatge de la lectura

Assegut còmodament al sofà, a l'únic racó il·luminat de la casa, amb la fluixa companyia d'una guitarra, i d'un got d'aigua, he cremat Història somiada de Schnitzler. El viatge de la lectura: com un somni.
l

Jean-Étienne Liotard, Maria Adelaida de França, 1753.

l
Per sempre més, va estar a punt d'afegir ell, però abans que pronun-ciés aquestes paraules, ella li va posar un dit als llavis i, com entre dents, va murmurar:
l
- El futur no es pot endevinar.
l
Van quedar-se en silenci, mig adormits i sense somiar... fins que, com cada matí, van trucar a la porta a les set i, amb els sorolls habituals del carrer, un raig de llum victoriós que es filtrava per l'escletxa de les cortines i l'esclat d'una rialla infantil a l'habitació del costat, va començar el nou dia.
l
Arthur Schnitzler, Història somiada, 1921-1925. Trad. Anna Soler.

dilluns, 5 de gener del 2009

Feliç 2009!

Un any protegit per la màgia del 9 només pot portar coses bones.
l
Ben aviat rebreu un mail amb tots els assajos fins el concert del 25 d'abril.
l
Feliç any a tots i que els reis siguin generosos!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...